Campana de busseig

Una campana de busseig és una cambra rígida utilitzada per al transport dels bussejadors a una certa profunditat dins l'oceà. Els tipus més comuns són la campana humida i la campana tancada.

La campana humida és una cambra d'aire tipus campana, penjada d'un cable, oberta per la part inferior, que es baixa sota l'aigua per a operar com una base o un mitjà de transport per a un o dos bussos, de l'estil de l'emprada després del setge de Cadaqués l'any 1655 com ens relata el "Journal des Sçavants" de l'any 1678.^[1][2] La pressió de l'aigua manté l'aire atrapat a l'interior. Va ser el primer tipus de cambra de busseig. A diferència d'un submarí la campana de busseig no està dissenyada per moure's sota el control dels seus ocupants, ni per a operar independentment del seu lligam. El "modus operandi" dels bussos es semblant al que passa amb alguns dels tipus d'escotilla submergida.

La campana tancada és una cambra segellada, que pot ser utilitzada per al busseig de barreja de gasos i per busseig de saturació. Aquesta forma de campana es pot bloquejar i fora de la cambra en la qual viuen els bussos, a través d'una porta tancada al segellat dels bussejadors a la pressió. Un cop a la superfície, la campana està acoblat amb el sistema de cambra i l'espai que hi ha entremig és pressuritzat per permetre als bussos per fer un segell i transferir a través de la cambra que és a la mateixa pressió. En el busseig de saturació de la campana és més que anar i venir de la feina, i la cambra és l'habitatge. Si la immersió és relativament curta (immersió d'anar i tornar), la descompressió es pot fer a la campana exactament de la mateixa manera que es duria a terme a la cambra.